INTERLNG Archives

Discussiones in Interlingua

INTERLNG@LISTSERV.ICORS.ORG

Options: Use Forum View

Use Monospaced Font
Show Text Part by Default
Show All Mail Headers

Message: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Topic: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Author: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]

Print Reply
Subject:
From:
Reply To:
Discussiones in Interlingua <[log in to unmask]>
Date:
Tue, 2 Sep 2008 22:14:37 -0400
Content-Type:
text/plain
Parts/Attachments:
text/plain (173 lines)
Car Ado,

Io ha transferite iste reponsa a tu question (a)qui perque io ha notate que tu 
frequenta plus sovente iste sito que le coollist.

 [collateralista] Re: Le Character Romance del glossario italo-luso-hispan 
(attn: Ado)


* NDLR = nota de le redaction 


Car Ado, Stan et Altere Collegas,

Le proposito de iste message es discuter le character italo-hispan
subjacente a le parolas enumerate in mi lista de vocabulos
[H]-[I]-[P] de [IA]. (Alicun membros del foro crede que qualqu'unos
inter iste vocabulos non monstra le tracias/non porta le sigillo de
su origines romanic et que illos, al contrario, constitue mer latinismos.)

Vamos comenciar con un revision de le theoria super le qual se basa
le interlingua (Gode) et , super toto, un revision que accentua le
importantia de le romanitate subjacente al interlingua. (Io spera
que illes qui ja ha legite et considerate iste principios mille vices
habera patientia con me pro haber-los reiterate (a)qui):

SUPER LE MANTENIMENTO DE UN CENTRO DE GRAVITATE ROMANIC IN IA.

"Le argumentation a favor de un gruppo restricte de linguas de le
quales extraher parolas international, non preclude le possibilitate
de modificar/de extender le confinios de isse gruppo in le interesse
de un recolta plus amplie. In loco de un o duo linguas del gruppo
anglo-romance, un o duo linguas (substitute) de al minus equal
importantia mundial pote esser includite , a condition, naturalmente,
que le elementos examinate possede ancora una base comune, il es
dicer que:_________ LOR CENTRO DE GRAVITATE REMANE IN______________ 
__________________LE SPHERA ANGLO-ROMANCE"______________________
(IED p. XXV)


SUPER LE ORIGINES ROMANCE DEL LE FORMA E SENSO DE LE VOCABULOS IA


"84. Principio B: Forma

Le parola international es representate per le forma del prototypo*
que es:

1) AL BASE DE SU REPRESENTATES IN LE LINGUAS-FONTE que son parentate
per un etymon commun sia CLASSIC O POST-CLASSIC

2) AL BASE DE SU DERIVATOS (ndlr: le derivatos popular e culte de le
Anglo-Romania) in un serie semanticamente e formalmente CONTINUE."


85. Principio C: Signification

Le parola international ha le valutas semantic que son
COMMUN A SU REPRESENTANTES IN LE LINGUAS-FONTE contribuente a su
internationalitate."
(Le Tres Principios Principal Del Standardization, Gode, 1943)


SUPER LE BASE ROMANIC DEL APPARENTE "LATINISMOS" IN IA:

le sequente citation serve pro clarar le notion que mesmo le assi-
appellate "latinismos" de IA se ha extrahite del lexico anglo-romanic e se 
restringe a le sensos que illos ha in le lexemas e derivatos de iste mesme 
gruppo
.
Lege, per favor:

"Applicate a su conclusiones extreme iste procedura 

(ndlr: le procedura de retroformation que ha permittite le inclusion de [IA]
OCCIDER basate in parte in le adj. espaniol 'OCCISO' et le infinitivo vestigial del 
verbo defective francese 'OCCIRE') 

justifica le adoption in le vocabulario international de parolas que corresponde 
con omne terminos latin sub le condition que LOR CONCEPTOS EXISTE IN UN O 
ALTERE FORMA IN LE LINGUAS MODERNE" 
(ndlr: sub-intende per favor de le Romania definte per Dr. Gode.)
(IED p. xxvii)

Pro isso, le latinismos similar a illos que seque infra non forma ora NE
pote formar, in le futuro, parte de interlingua perque illos non
coincide con le datos que prevale intra le sphera linguistic de le
Romania/perque illos non son compatibiles con le lexico pan-romanic/
perque illos non pote derivar-se de parolas 'simplex' inter le
linguas fonte. Mais io avantia troppo rapido, nos videra tote isso
in su debite tempo(-re). Ecce exemplos de latinismos inacceptabiles:

ASPICERE (REGUARDAR)
CRUS/CRURIS (GAMBA)
EXPERGERE (EVELIAR SE)
POSCERE (DEMANDAR)
REPERIRE (TROVAR)
TABELLARIUS (CURRERO)
VIDULUS (VALISE)

________LE PAROLAS DE LE LISTA DE ITALO-LUSO-HISPANISMOS___________


I. PAROLAS QUE NON HA GENERATE UN SERIE DERIVATIVE E, PER ISSO,
NON POTE SER PRODUCTOS DE LE TECHNICA DE RETROFORMATION:


1. BASTANTE (parola de forma e senso post-classica solo absente del
francese inter le linguas romance.)

2. CASA (parola classica mais que exhibe in IA le senso
[H]-[I]-[P] de 'house' et non le significato commun al latino e
francese de 'cabin', 'hut'.)

3. ORA [Iste parola manifestemente romance (a causa de le perdita
del 'h' initial), se distingue del del francese, OR, in le senso de
NUNC/IN ISTE MOMENTO]

4. SI (de [Clas. Lat] 'sic') es un parola latin ANTE-classic que
denota un responsa affirmative a questiones. Nota que le perdita de
le consonante final, 'c', lo marca como un forma non classic. Le uso
de iste parola in responsa a questiones affirnative lo marca tamben
como un italo-luso-hispanismo perque le 'si' francese se restringe
al uso de responsas a questiones negative.)

II. PAROLAS QUE, PROBABILEMENTE, SE HA INCLUDITE IN INTERLINGUA PER
MEDIO DE LE RETROFORMATION

Per ultimo, mais non per illo de minus importantia, nos arrriva al
thema de le parolas generate per le retroformation.

Le IED declara in le pagina xxviii:

"Le frequentia de le parolas (que fini in 'ity') et le nette
character del affixo anglese '-ity' permitte de asserer que
retro/detra del nomine 'proximity' existe, al minus potentialmente -
si non de facto, un adjectivo (ndlr *'proximous') que pote
accompaniarse al italiano 'prossimo' et, per tanto, contribuer a le
status international de iste adjectivo que sta detra le derivato
('proximity'). LE MESME RATIONAMENTO NON POTEVA APPLICAR-SE SI LE
ADJECTIVO (basic) DETRE DE 'proximity' NON EXISTEVA IN ALICUN LINGUA!

Ecce le prova que il non es legitime effectuar un retroformation in
interlingua si non existe le forma basic/le simplex in alicun lingua
fonte!

Tunc:
Considera, de novo, TIMER, PETER, AMBOS, BASTANTE, DAR, FELICE,
CAPITE, ULTIME, ORA, LATERE, et SI (-- 'si' utilisate como responsa
a un interrogativa affirmative).

Si iste terminos se ha includite al lexico interlingual, il es solo
perque illos ha entrate super le dorso del gruppo italo-luso-hispan.
Pro realisar un retroformation legitime in interlingua se requere un
parola basic/un 'simplex'/un lexema libere. ET, IN LE CASO DE ISTE
TERMINOS, TAL LEXEMAS NON EXISTE COMO PAROLAS INDEPENDENTE IN 
ALICUN ALTERE LINGUA FONTE EXCEPTO ILLOS "DEL SUD":
ITALIANO, PORTUGUESE, ET ESPANIOL!

Quod Erat Demonstrandum

Bon nocte a totos,
Dinis





 

--
Archivos e disabonar: http://listserv.icors.org/archives/INTERLNG.html

ATOM RSS1 RSS2