Alcuno ha facite le sequente commentario: >>>Subsidiarity: In le IED: subsidiari adj subsidiary, >>>supplementary, cf. Forsan subsiditate. Cf. >>>mobiliari - mobilitate, mobiliari - mobilitate in le >>>IED. >> >>No, Allan! "Mobilitate" non es derivate de "mobiliari"! Ambes es derivate >>de "mobile" per le addition de suffixos differente, "-itate" e "-ari". Le >>mesmo vale pro "nobile". >> >>Martijn ha quasi trovate le parola correcte, que in iste caso es >>"subsidiarIEtate". Nota le "-ie-", perque le suffixo "-itate" post un >>radice in "-i" deveni "-etate" (cf. "serIEtate", "anxIEtate", >>"proprIEtate", "socIEtate", etc.) Stan parla: Io es inclinate a formular le regula que si le adjectivo fini in -ie, alora on usa -ietate. Mais le caso de "estranie" > "estranitate" in le IED pare un exception. Proque? italiano: estraneo, strano, estraneo, stran(e)are, stranŽzza, estraneo straniero < fr. ant. estrangier < estrange espaniol: extra–o, extra–o extranjero, extra–ar, extra–eza, extrinseco portugese: estrangeiro, estranho, estrangeiro,alienar,estranheza,extrinseco francese: Žtranger, Žtrange, Žtranger, ŽtrangetŽ,extrinsique anglese foreign, strange, (e)stranger, estrange, strangeness,extraneous odd foreigner latino: extraneus, extraneus, extraneus, *extraneitas, extraneus IED : *estranier, estranie, estraniero, estraniar,estranitate, extranee Le radice del familias derivational es latino "extra" > "extraneus" Il me pare que le linguista de IALA qui formulava iste familia esseva inclinate a standardizar super un thema "estrani-", benque il me pare que *estraneu => *estranee (ILA) es le ver prototypo. Possibilemente ille interpretava le -–- del espaniol como -ni- sub le influentia del italiano "straniero" que vermente es derivate del francese antique *estrang(i)er. Totevia le linguista del IALA voleva retener un sol familia derivational. Un altere possibilitate es: Il es importante a considerar le significationes distincte e si o non istos es accompaniate per formas distincte. Mi anglese distingue (1) foreign, (e)stranger (foras vostre pais o gruppo),(2) strange (inusual, infamiliar), (3) extraneous (extranee). Il pare que le forma de antique francese "estrangi-" es un prototypo pro le italiano "straniero", le portugese(?) estrangeiro, le anglese "(e)stranger", (e io non es certe del espaniol): adj. *estrangier, subs. *estrangiero. Il pare que *estraneu es un prototypo pro italian "strano", francese "Žtrange, esp. "estra–o", port. "estranho", anglese "strange". Assi un forma de interlingua: *estranee > *estranessa (anglese: "strangeness"; italiano: stranezza, esp. extra–ez, port. estranheza; fr. ŽtrangetŽ). (anglese -ness de origine germanic ha le mesme function como -essa < lat. -itie, -itia). Il pare que "extranee" es le prototypo del anglese "extraneous" > extraneity; italian "estraneo", estraneitˆ; esp. extra–o Retorna al commentario: > >Interessante. Le IG non mentiona iste mutation, ma illo pare esser quasi >general (contraexemplos: "solidari" > "solidaritate", "estranie" >> "estranitate"). Nonobstante, io opina que (tote?) le linguas fonte >ha "subsidarit-" e non "subsidariet-" pro iste morsello de euro-jargon. Stan: Vermente "estraneitate" esserea melior! Totevia "estranessa" pare melior ancora! Commentario: > >Mi opinion: "subsid[i]aritate" se conforma *e* al linguas fonte *e* al regulas >pro construer nove parolas secundo G&B. "Subsidarietate" es un bon forma >autonome, si on vole affinar le regulas constructori de G&B. Assi, io tende >a preferer "subsidaritate". Stan: societate < lat. socius (accompaniante) > soci + -etas (-etate). (Interlingua haberea *socie si iste parola esseva ancora moderne). In latino le base de un adjectivo esseva mutate a un substantivo abstracte per adder -itas (genitive -itatis). Assi "venalis" > "venalitas"; "probus" (bon, honeste) > "probitas". Mais con le bases de adjectivos que terminava in -ius le suffixo -etas (genitive -etatis) esseva usate. "proprius" > "proprietas", "socius" > "societas", "contrarius" > "contrarietas" (contrarietate). Le regula que *solmente* adjectivos in -ie > -ietate non es solide! Mesmo in le caso de adjectivos in -ari a vices il es -ietate e a vices il es -itate. Si il habeva un adjectivo latino in -arius alora le suffixo deveni -arietas (-arietate). Mais si le adjectivo es formate in un lingua moderne, a vices un forma in -ari > -aritate. Nos non pote esser solidari sin haber solidaritate in loco de *solidarietate. (Espaniol: solidario > solidaridad; totevia, "complementario" (complementari) > "complementariedad". Contrasto isto con le italiano "complementare" > "complementari(e)tˆ", le anglese "complementary" > "complementarity"), e francese "complŽmentaire" > "complŽmentaritŽ".) Assi si le adjectivo termina in -ie e es de origine latin, alora on adde -ietate a formar le substantivo. Mais in le caso de adjectivos in -ari, on debe examinar cata caso individualmente. Adjectivos que termina in manieras altere que -ie e -ari semper deveni substantivos que termina in -itate. Stan Mulaik