Horacio, Vostre remarcas super le historia del ~ es interessante. In le caso de "extranee", "extraneero", "extranessa", e "extraneitate", que me pare plus correcte que "extranie", "extraniero", "extranietate", io es curiose si le "extra–o" contine – a causa de un -ni- in le passato, o un -ne-. Le italiano es solmente un parola prestate a illo del francese. Le existentia in le francese mesme de "extraneite" (situation juridic de un extraneero in un certe pais" porta le plen familia derivational retro al latino "extraneus", a que esseva addite le suffixo -itas post remover le -us", i.e. "extraneitas". Anglese ha "extraneity", mais pro un altere ration, i.e. le stato de esser extranee. On vole arguer que il ha duo significationes derivate del latino "extraneus": (1) differente o extranee" (2) de un altere pais, cultura, planeto. Mais le differente signification non seque le deviation morphemic in le varie linguas fontal. Le francese ha "extraneitŽ al latere de Žtranger (persona de un altere pais) < estrang(i)er < lat. extraneus. In addition, le francese ha ŽtrangetŽ = singularitate, bizarria, que significa un cosa extranee, differente, extraordinari. Stan Mulaik