Gratias Allan, pro tu longe recapitulation historic - non solmente re interlingua. Illo es de interesse grande particularmente pro nos qui ha vivite durante iste tempores e ha memorias del guerras de Finlandia. Il es ver que interlingua require - non primarimente foros pro discussiones interne - ma exposition externe per plure media. Il es le "marketing" moderne que manca. Illo require personas competente e moneta. Le moneta nunc accessibile es solmente quotas del membratos. Le parte dominante de iste summa es spendite a PANORAMA - que es dirigite al membros e ha quasi nulle effecto external. Isto es un grande dilemma. Naturalmente il se anque tracta de competentia personal a organisar un campania forte e extendite. Io opina que nos ha besonia de expertos anque foras nostre UMI e associationes national. Ubi recrutar? Ubi trovar plus moneta? Janne P.S. Il es nulle idea, Allan, a desirar Courier New 10 hic de manuscriptos a inviar. Iste foro ha un fonte fixe e es multo obsolete typographicalmente e totalmente. Debe esser terminate in mi opinion! 2009/4/16 Allan Kiviaho <[log in to unmask]> > I4F xKivA - Le movimento pro interlingua _UMI _AGITPROP > > [log in to unmask]; > [log in to unmask]; > [log in to unmask]; > FINLANDia > > Usa le fonte Courier new 10, per favor! > > Il esserea bon si illes ver e devote interlinguistas > qui son membros in INTERLNG e COOLLIST se presentarea > a me, pro evitar duplettos. > > ************************************** > Agitation e propaganda pro interlingua > ************************************** > > Estimate interlinguistas! > > Pro facer interlingua plus cognite inter le publica > grande, nos debe facer agitation e propaganda in foros > foras de illos de interlingua, como AUXLANG e CONLANG, > proque nostre cadres son quasi exhaurite. > > Super toto nos debe facer propaganda in foros e media > general, i.e. jornales, magazines, television, radio > etc. > > ------------------------------- > Historias plus grande quam vita > ------------------------------- > > Le material pro media general debe continer "historias > plus grande quam vita". Tal sagas son abundamente > trovabile in le historia de interlingua. Vamos pensar > solmente le historia de Vanderbilts in connexion de > illo del IALA/interlingua, pro exemplo. Quando Alice > Vanderbilt Morris resideva in Europa, ubi su sposo > Dave Hennen Morris serviva como ambassador del Statos > Unite in Bruxellas, Belgica, un incontro del IALA > habeva loco in le casa luxuriose de Alice e Dave > Hennen Morris in New York. > > --------------------------------- > IALA, Vanderbilts, Lenin e Stalin > --------------------------------- > > In 1975 le mesme casa era vendite al governamento del > Union Sovietic (como reagiava Vladimir Ilicz Lenin in > su mausoleo e Iosif Vissarionovicz Stalin in su tumba > quando le URSS comprava un apartemento luxuriose ab > uno del plus ric capitalistas in le historia del mundo > peo facer lo a un consulato general del Union > Sovietic? Vero, quando le Union Sovietic attaccava > Afghanistan, le SUA declarava le proprietate sovietic > in le Statos Unite como gelate. Le renovation del casa > era finite solmente in 1995 como le Consulato general > del Federation Russe (non plus illo del Union > Sovietic). > > La patronessa de iste incontro mentionate in supra era > Emily Vanderbilt Sloane, un cosina de Alice V. Morris. > Un filia de Emily se maritava con Benny Goodman, un > megastella como musica del pop durante e post le > secunde guerra mundial! > > Le historia del interlingua es profundemente > documentate in le libro "Interlingua e su promotion > durante 50 annos", 2008) de Ingvar Stenström, super > toto le conferentias international del UMI. > Interessante es etiam le libro de Frank Esterhill, in > le qual on ha presentate le historia del IALA (e UMI) > in le Statos Unite. > > ****************************************** > Julia Falk, Alice Vanderbilt Morris e IALA > ****************************************** > > Un tertie libro multo interessante es illo de Julia > Falk (Falk Julia S. Routledge Studies in the History > of Linguistics Women, Language and Linguistics. Three > American Stories from the First Half of the Twentieth > Century) le qual plenmente explica como decisive era > le enthusiasmo, diligentia, tenacitate e capacitate a > organisar e diriger de Alice Vanderbilt Morris, con le > moneta del su familia Vanderbilt - illa era un > heredessa in linea directe del Cornelius Vanderbilt, > uno del plus ric personas in le historia mundial. Le > Vanderbilts (Van der Bilt) habeva emigrate ex le Pais > Basse. > > Quando io scribe iste texto (2009-03-12) io ancora non > sape como extensivemente Julia Falk ha narrate super > le phase final in le developpamento de interlingua e > le connexiones de illa con Alexander Gode-von Aesch et > alii. > > ************************************ > LE HISTORIA DE DIRECTORES DEL IALA!? > ************************************ > > Totevia, in le libros de Falk, Stenström e Esterhill > on ha scribite quasi nihil de significantia del > direction de IALA, del su presidente, vice-presidente > etc. > > An le directores del IALA era ver gerentes o solmente > membros representative? Nos sape, que le ultime > (1940-50) presidente del IALA, Stephen P. Duggan, era > un functionario active in le movimento del IALA jam > ante le fundation official del IALA. Ille era un > persona multo eminente al branca de education > international. > Vide > http://www.interlingua.fi/iafiup.htm > e clicca le pictura de Duggan. > > **************************************************** > William Hallam Tuck - le vice-presidente del IALA e > le plus alte functionario de illo quando interlingua > nasceva in 1951, proque Alice Vanderbilt Morris e > Alexander Gode-von Aesch habeva morite in 1950 > **************************************************** > > Quando Stephen P. Duggan habeva morite in 1950 (in le > mesme anno moriva etiam Alice Vanderbilt Morris), in > 1951 quando interlingua nasceva, le plus alte > functionario del IALA era William Hallam Tuck, le > vice-presidente del IALA. Que es le rolo de W.H. Tuck > in le historia de interlingua? An ille era involvite > in iste movimento del toto, an su vice-presidentia era > solmente un titulo formal? Le connexion inter sr. Tuck > e interlingua es comprensibile per le facto que Dave > Hennen Morris era le ambassador del Statos Unite in > Bruxellas e W.H. Tuck habeva facite un carriera > remarcabile como chef del adjuta de Belgica etc. jam > durante le prime guerra mundial, > vide un sito preliminari > http://www.interlingua.fi/tuckuhi.htm > > Dave H. Morris habeva supportate financialmente > Franklin Delano Roosevelt in su campania pro > presidentia e le empleo como ambassador era forsan un > recompensa pro illo. Sr. Morris pare haber essite un > persona fortunate - o forsan le moneta habeva venite > ab le dynastia de Vanderbilt. > > Interessantemente, W.H. Tuck era un "homine de Herbert > Hoover", ex-presidente del Statos Unite, un > republicano e rival (quasi inimico) de Franklin D. > Roosevelt. Mesmo W.H. Tuck era un persona bastante > fortunate, ille habeva un palatio al campo de battalia > de Waterloo, que ille vendeva al familia royal de > Belgica. > > *********************************************** > William Hallam Tuck in le historia de Finlandia > *********************************************** > > William Hallam Tuck era un persona interessante mesmo > in le historia finlandese. Quando Finlandia luctava > pro su superviventia contra le armeas magnificente del > Union Sovietic ("Le Guerra Hibernal" > 1939-11-30--1940-03-13) Finlandia tentava obtenir > armas (pecias de artilleria, aviones etc.) ab le > Statos Unite. A causas varie le Statos Unite livrava > practicamente nihil a Finlandia durante le Guerra > Hibernal. Vero, un numero remarcabile (44) de > chassatores Brewster 239 ERA livrate sed illos > arrivava in Finlandia nimis tarde pro participar in > le guerra, que finiva le 1940-03-13. > [un Brewster arrivava a Turku, le previe capital de > Finlandia, in le qual ha nascite mi patre e nostre > filia affin, durante un bombardemento per aviones > sovietic. Iste Brewster era ancora non-armate sed > illo faceva attaccos simulate contra le bombatores > con stellas rubie e espaventava alicunos de illos > via.] > http://www.warbirdforum.com/faf.htm > > Iste Brewsters faceva servicio excellente in le > "Guerra Continuante" (1941-44) inter Finlandia e le > Union Sovietic. Illos era vastemente superior de > chassatores sovietic (I16, I15 et alii). Le > chassatores sovietic habeva essite relativemente bon > ante alicun annos sed durante de assalto german > contra le URSS illos era obsolete e le production in > massa de chassatores moderne (MiG, Jak, LA) ancora non > habeva comenciate. > > Post le Guerra Hibernal le fortias aeree finlandese > recipeva 44 altere bon chassatores statounitese, > Curtiss Hawk P-75, sed le livrator de illos era > Germania, que habeva capturate illos in Norvegia e > Francia ... > http://koti.mbnet.fi/~jjuvonen/planes/p-75a.html<http://koti.mbnet.fi/%7Ejjuvonen/planes/p-75a.html> > > Ironicamente iste aviones statounitese con svasticas > blau luctava contra chassatores MADE IN USA con > stellas rubie, que le SUA habeva livrate a su > alliato Iosif Vissarionovicz Stalin. > > Post le Guerra Hibernal ab le Statos Unite arrivava > etiam 200 cannones "75 mm. Gun M1917" con 208 898 > granatas, veteranos ex le I guerra mundial. Un bon > parte de illos era in mal condition sed reparate in > Finlandia. Originalmente iste cannones era un modello > britannic del anno 1904. Totevia iste cannones serviva > ben e con illos le armea finlandese poteva fornir plus > quam 5 divisiones de infanteria. > http://www.interlingua.fi/ptmili/75K17.jpg > > Un pecia de artilleria (in interlingua manca un parola > pro "Geschütz", "tykki" in finnese!) recepite ab le SUA > vermente magnificente era "British super-heavy > howitzer M 1917" (obice super-pesante de 203 mm.). 32 > pecias era recepite del quales 14 era perdite in le > guerra. In 1939 le Union Sovietic usava como casus belli > pro su attacco contra Finlandia "le tiros de Mainila", > illes manteneva que le artilleria finlandese habeva > provocativemente tirate al territorio sovietic > causante alicun victimas. De facto ille "provocation" > era arrangiate le sovieticos ipse. Amusantemente le > artilleria finlandese tirava "ver tiros de Mainila" le > 1941-08-31 quando le victoriose armea finlandese > habeva avantiate ante portas de Leningrad/Sankt > Peterburg (in 1944 nos era minus "victoriose"). > http://www.interlingua.fi/mili/1939_45/mainila.htm > e > http://www.interlingua.fi/mili/1939_45/panship.htm > (In iste pictura del corte de Museo militar finlandese > on vide le obice superpesante de 203 mm in detra) > > Quando F.D. Roosevelt non voleva e/o poteva adjutar > Finlandia durante le Guerra Hibernal, su rival Herbert > Hoover startava actiones como chef del "Finnish Aid". > Hoover inviava William Hallam Tuck - LE > VICE-PRESIDENTE DEL IALA - como su representante a > Finlandia al initio del anno 1940. Le "blitzkrieg" del > armea sovietic contra Finlandia habeva fallite con > grande perditas in le vaste forestes hibernal e nunc > le armea rubie se meticulosemente preparava al "coup > de grâce". Finlandia besoniava super toto armas e > ammunition, sed Hoover & Co. voleva donar solmente > adjuta humanitar. > > Le consequentia era un querela furiose inter > Hoover & Tuck > contra > Kyösti Kallio (presidente finlandese) & Risto Ryti > (prime ministro, durante le Guerra Continuante 1941-44 > presidente) & Hjalmar J. Procopé (ambassador > finlandese in Washington, uno del plus brillante > homines del stato in le historia finlandese). > > Iste querela era minutiosemente celate, proque Herbert > Hoover, ex-presidente del Statos Unite, era un persona > multo respectate in Finlandia, proque ille habeva > jocate un rolo importante in actiones que salvava > Finlandia de fame catastrophic post le prime guerra > mundial. Solmente recentemente, quando le archivos > statal de iste periodo ha devenite public, iste > querela ha devenite cognite per le publico general, > sed in le mundo moderne, in le qual le grande massas > sape quasi nihil de historia e se interessa ancora > minus ("Who cares - qui se tene?"). > > Un cosa curiose es que benque il ha e.g. in interrete > multe referentias (per Google) re William Hallam Tuck, > io ha trovate nulle picturas super ille. > Possibilemente su mission in Finlandia era considerate > somo multissimo secrete que ille non appareva in media > del toto. Forsan io debe contactar le archivos in le > Statos Unite. > > **************************** > Hjalmar J. Procopé e le IALA > **************************** > > Hjalmar J. Procopé, le ambassador finlandese in le > Statos Unite durante 1939-1944, habeva un curte linea > in un "sociogramma" a interlingua. Illem era un bon > amico con le Richard Coudenhove-Kalergi, qui fundava > le Union Paneuropee. H.J. Procopé fundava le Union > Paneuropee Finlandese in le anno 1930, sed iste prime > version moriva jam in 1936. In le anno 1925 durante un > tournee al Statos Unite de Coudenhove-Kalergi le > "American Cooperative Committee of the Pan-European > Union" era create, dr. Stephen P. Duggan como > presidente. > STEPHEN P. DUGGAN ERA LE ULTIME PRESIDENTE (1940-1950) > DEL IALA > e active etiam in le movimento paneuropee quando conte > Coudenhove-Kalergi era in exilio in le Statos Unite. > > Le Union Paneuropee Finlandese era create del novo in > 1995, Luigi Giuliano de Anna, professor del cultura e > lingua italian in le Universitate de Turku (ubi André > Martinet era promovite a un doctor honoris causa). > Allan Kiviaho, le presidente del Association > Finlandese pro Interlingua, ha essite usque primavera > 2008 un membro del direction del Union Paneuropee > Finlandese. Vide > http://www.interlingua.fi/upeu/upeufidi.htm > > ---------------------------------------------------- > E que coincidentia il era que le XVI Conferentia > International de Interlingua, Bulgaria > 2003-07-26--08-02 era arrangiate in Lovecz al qual > tenente Karl Albert Procopé, le patre del Hjalmar J. > Procopé, faceva su famose "raid de sal". > ---------------------------------------------------- > http://www.interlingua.fi/gbul/umixvi.htm > http://www.interlingua.fi/gbul/umixvid.htm > http://www.interlingua.fi/gbul/umixvida.htm > http://www.interlingua.fi/gbul/gfehrnr.htm > http://www.interlingua.fi/gbul/guardfin.htm > > *********************************************** > LE SAGA DE INTERLINGUA IN UN MAGAZIN FINLANDESE > *********************************************** > > Io crede que il es facile a scriber un historia super > interlingua que poterea eveliar interessa > considerabile in le populo finlandese que > poterea - speramente - ducer a un cadre de recrutas > interlinguistas enthusiastic. > > * * * > > Salutante > > Allan Kiviaho > Association Finlandese pro Interlingua > > - - - > > P.S. > Io va forsan inviar iste message etiam a AUXLANG e > CONLANG (non un message pro ambes), proque il pare > que le INTERLNG es quasi morte ("Le heroes son > fatigate" era le nomine de un pelicula francese, ubi > Yves Montand jocava le rolo principal). > > -- > Archivos e disabonar: http://listserv.icors.org/archives/INTERLNG.html > -- Jan Årmann Generalsgatan 12 E, SE-903 36 Umeå Tel +4690771525 Mobile +46706594934 www.armann.se -- Archivos e disabonar: http://listserv.icors.org/archives/INTERLNG.html