Con respecto al conto de Allan del maniera in que Puszkin es cognoscite per tote le russos durante que in le Statos Unite solmente Mickey Mouse es equalmente recognoscite, e Puszkin non de toto.... io ascoltava al radio heri un programma super nostre station de radio public. Le annunciatrice parlava con un multo culte voce (como tote le annunciatrices a stationes de radio public). Illa diceva que in Russia le poetas es ben cognoscite e adorate, ben que sovente illes es imprisionate o in difficultates con le authoritates. In le Statos Unite le poetas es generalmente ignorate per le publico general. Le pueros in le schola es ennoiate quando on lege le poesia. Plus popular es le stellas de rock e rap. Mais io habeva le pensata quando io ascoltava al voce seductive e culte del annunciatrice, que un populo que prende troppo seriosemente le poesia, specialmente le romantic e tragic, possibilemente usa le poesia a escappar de un realitate cruel. Il les duce a formas de pensata romantic e irrealistic - proque le realitate es troppo cruel a conciper directemente. Ancora le poesia provide un medio pro exprimer pensatas alteremente inexpressibile. Il es un medio alquanto plus secur a exprimer lo que es interdicite a exprimer altremente. Io rememora quando mi pueros esseva parve, io legeva a illes poemas de Robert Lewis Stevenson e James Whitcomb Riley. Riley esseva specialmente interessante a me. Io habeva un grande libro de tote su obras que revela le plen varietate de su poemas. Ille es specialmente bon pro infantes con su contos de parve pueros e pueras. Mais io notava que ille equalmente habeva longe poemas in un dialecto rustic que esseva similar al dialecto de "Festus", le companion de Marshall Dillon in le programma "Gunsmoke". Iste dialecto es le dialecto de Indiana, ubi Riley habitava. Io amava a leger iste poemas parlante in iste dialecto. Sovente tal poemas in iste dialecto esseva super le gentes ordinari qui habitava initialmente Indiana in le medio del 19me seculo. Le poemas celebra le vitas de gentes ordinari mais ancora special e unic. Il ha le medico del village qui salva le vitas de su convillagiantes. Il ha le ancian homine qui habitava solo, depresse al perdita de un amante in su juventute. Il ha le factotum (handyman, le homine qui face toto) qui fascina le juvene puera con su contos e labor ardue. Il ha le puera que habita le casa qui labora pro le familia. E in iste poemas super le vita quotidian del Indianitas on incontra le realitate del morte, de maladia, que esseva un aspecto inevitabile del vitas rustic del 19me seculo. E un altere specie de conto in iste poesia esseva le canes. Le canes ha lor personalitates. Illes monstra lor devotion o humor o intelligentia que face le can le amico melio del homine. Le canes equalmente como le homines ha lor aspectos cruel e sadistic. E le vita de juventute es rememorate vividemente. Riley celebra le ancian cavo de natada al riviera non troppo lontan del casa ubi multe placer in natar plenava le dies idyllic del longe estate calde. Americanos possibilemente non se interessa in le poesia tanto como le russos. Le television, le viage per automobile, e le incontabile numero de libros disponibile al bibliothecas in le magazines, con lor romances, lor contos de guerra e le fiction scientific preoccupa le lector. Americanos lege multo. Mais le poesia non es le favorite, triste a dicer. Stan Mulaik