INTERLNG Archives

Discussiones in Interlingua

INTERLNG@LISTSERV.ICORS.ORG

Options: Use Forum View

Use Monospaced Font
Show Text Part by Default
Show All Mail Headers

Message: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Topic: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Author: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]

Print Reply
Subject:
From:
Stanley Mulaik <[log in to unmask]>
Reply To:
Discussiones in Interlingua <[log in to unmask]>
Date:
Wed, 20 Aug 2008 23:36:33 -0400
Content-Type:
text/plain
Parts/Attachments:
text/plain (109 lines)
Io ha pensate que io ha inviate iste message previemente, mais io
non pote vider lo in alcun digestos recente de interlng. Illo
concerne un misconception de Martijn que mesmo Gode ha abandonate
su principio del prototypo a un occasion.

Martijn ha scribite:

>E in alcun casos specific, le realitate linguistic necessita
>de facto diverter se del prototypamento stricte. Per exemplo,
>Piet Cleij  recentemente me recordava que Gode mesme ha ha
>differentiate le duo sensos del verbo "attaccar", in
>"attaccar" (to attack, assail) e "attachar" (to attach,
>fasten). Iste sensos es quasi totalmente opposite, ergo un
>separation esseva linguisticamente necessari pro evitar
>confusion. Gode faceva etiam altere tal cambios. Le
>communitate generalmente los acceptava e usava los durante
>decennios. Stanley Mulaik naturalmente non cessa de voler
>reverter toto isto, con appello al autoritate de Gode, ben que
>esseva Gode mesme qui faceva iste cambios. *Isto* es real
>fundamentalismo! Stanley Mulaik es plus catholic que le papa.


Il es possibile que Dr. Gode ha reexaminate le etymologia de
'attacher' e 'attaccar' e ha decidite que illos ha differente
origines e assi differente prototypos. Io mesme ha reexaminate lo
ora e isto es lo que io trovava:

Le anglese 'attach' entra iste lingua ante 1338. Chamber's
Dictionary of English Etymology dice que illo esseva
probabilemente un anglo-latinizate forma 'attachiare'  del ant.
francese 'atachier'. 'attachment' <  un anglolatinizate
'attachimentis < ant. fr. 'atachier'.


Le parola moderne francese 'attacher' es derivate in torno
de ant. fr. 'atachier' que proveniva de un forma germanic
(ant. bas. franco) *stakka.  Il equalmente ha 'attachement'.

Le grande francese dictionario con etymologias in le web es
http://atilf.atilf.fr.  Illo dice:

Issu, avec chang. de préf. (a-1*), du verbe a. fr. estachier «
attacher » (début XIIIe s., Aliscans ds T.-L.), dér. du subst.
estache « pieu » (ca 1100, Roland, ibid.), lui-même empr. à
l'a. b. frq. *stakka « pieu »; une forme avec -kk- est en effet
nécessaire pour expliquer les formes fr. La difficulté réside
dans le fait que les formes germ. corresp. ne comportent qu'un
seul -k- : a. nord. -staki (élément), ags. staca, a. fris. staka
« palis », m. b. all., m. néerl. stake « perche », formes à
rattacher aux verbes : a. nord. staka « pousser, heurter », m.
b. all., m. néerl. staken « mettre des palissades » (i.-e.
*steg- « pieu, perche », IEW t. 1, p. 1014); il faut peut-être
admettre que le mot s'est répandu avec une certaine force
expressive auquel correspondrait le -kk- (FEW t. 17, p. 205b).
Parallèlement, l'a. prov. estacha (XIIe s. ds RAYN.), l'ital.
stacca (XIVe s. ds DEI), l'esp. estaca (1140 ds COR.) sont empr.
au got. *stakka (palo).

Germ. attachieren < fr. attacher; Attachement < francese
  'attachement'

Le espaniol e portugese non ha iste parola, al minus in
mi dictionarios.

Le italiano misce le duo sensos de attachar e attaccar in un parola
'attaccare'.

Le italian 'attaccare' con le senso de fixar, conjunger cosas
insimul, es prendite, con un cambio de prefixo, a partir de 'staccare' (<
tacca con s-) con un origine grec affine con
un celto-germanic *tac = clavo parve.

Totevia, tote le formas moderne monstra atta- e le anglese,
germano e francese ha le -ch- (con le francese le fonte).
Le italian 'attaccare' non pote compeller su -cc- proque illo occurre in
solmente un variante. Il non es necesse a ir al
ant. francese 'atachier' pro le prototypo, proque le formas
angl., germ. e francese es plus proxime a un theoretic
*attach-.  Nos decide le  termination -ar proque verbos de francese in -er
sovente es de un verbo in -ar in latino
e interlingua sovente face verbos francese in -er devenir
verbos in -ar. Le  antique anglolatinizate 'attachiare'
equalmente es in appoio de isto.


Con respecto a 'attaccar' in le senso de comenciar le
battalia, a ir in fortia contra un inimico, etc.

anglese 'attack' v. ti. < . fr. 'attaquer' < ital. 'attaccare'
germ. 'attakieren' < fr. 'attaquer'.
esp./port. atacar < it. 'attaccare'.

Le prototypo es directe, 'attaccar', basate super le commun
ancestre de toto, italian 'attaccare'.

Le ration que io ha producite tote iste detalio es a refutar
su pretension que le prototypismo esseva abandonate per Gode
in determinar un 'attachar' distincte de 'attaccar'. Il me
sembla obvie que ille ha reexaminate le etymologia de iste
parolas e ha decidite que le IED esseva in error e ha
corrigite le error con duo prototypos distincte.

Salutes!

Stan Mulaik

--
Archivos e disabonar: http://listserv.icors.org/archives/INTERLNG.html

ATOM RSS1 RSS2