INTERLNG Archives

Discussiones in Interlingua

INTERLNG@LISTSERV.ICORS.ORG

Options: Use Forum View

Use Monospaced Font
Show Text Part by Default
Show All Mail Headers

Message: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Topic: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Author: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]

Print Reply
Subject:
From:
interlingua lusitana <[log in to unmask]>
Reply To:
Discussiones in Interlingua <[log in to unmask]>
Date:
Wed, 12 Mar 2014 21:15:14 +0000
Content-Type:
text/plain
Parts/Attachments:
text/plain (296 lines)
Io pensa que tote le argumentation es basate super un false approche e,
dunque, on arriva a un conclusion distorquite.

Le phrase latin 'mens cogitando alitur' es un phrase passive, que pote
ser traducite (ultra le traductiones ja date) per: 'le mente se alimenta
pensante (per pensar)' o 'per pensar
(pensante) le mente se alimenta'.


2014-03-12 6:45 GMT+00:00 Mulaik, Stanley A <[log in to unmask]
>:

> Ferdinand,
>
>   Tu apparentemente non es cognoscente del facto que in
> determinar prototypos a vices nos non trova un forma in
> le moderne lingua fontal.  Un technica pro resolver le
> eligibilitate e le prototypo es cercar un antique version
> del lingua. Isto es date in le Introduction al IED a
> pagina xxvii. Tu es obviemente un homine multo intelligente.
> Il facera ben si tu deveni plus educate in le literatura del
> methodologia e historia de interlingua in detalio ante que tu
> critica alcuno qui lo sape.
>
> Mi argumento es basate super colliger factos de varie
> fontes isolate in le literatura. Assi il es possible que
> sin un attentive leger de mi argumento a basso, tu non
> va apprender exactemente mi argumento.  Mais io debe
> dar lo.  Le interlinguaistas germanic non pote denegar
> al romanophonos inter nos un function grammatical
> essential a illes. (E le francese es quasi germanic via
> le francos).
>
>   Que nos pote usar le mesme principios usate pro le
> vocabulario in le caso del grammatica de Gode e Blair
> es indicate in lor capitulo "Introduction: General Principles".
>
>   Le regula del eligibilitate pro functiones grammatical
> es que "le termino 'grammatica minime' non pote permitter
> a uno le suppression de qualcunque characteristica
> grammatical que, secundo le testimonio del linguas fontal
> es indispensabile in le governamento de lor vocabularios
> e assi del vocabulario incorporate in le Interlingua-English
> Dictionary."G&B p.v.
>
> Le forma de iste functiones grammatical es le prototypo que
> seque un commun paradigma in tote le linguas fontal.
>
>   Dr. Gode se elevava in un familia bilingual - germano e
> francese moderne. Iste linguas moderne non ha un paradigma
> pro le aspecto imperfecte usante le tempore de un verbo pro
> <esser> sequite per un verbal que se derivava del participios
> presente del latino.
>
> Assi il es possibile que Gode non pensava que il es possible
> que tote le linguas fontal pro determinar le functiones
> grammatical pote haber un paradigma progressive in commun.
> Al minus ille pensava a causa de su familiaritate con su linguas
> maternal familial que ille pote usar varie tempores de
> verbos in le indicative como in le germano e le francese.
> Isto es possible, mais illo non exprime le aspecto imperfecte.
>
>  Mais io ora argue que on equalmente pote usar
> formas progressive secundo le evidentia linguistic. Mi
> argumento non es que nos debe excluder le un contra le altere.
> Multe vices nos vide parallel formas in interlingua determinate
> per le evidentia linguistic.
>
> Le dissertation doctoral de Gode esseva in le philologia
> germanic--le philosophia e scripturas de Goethe. Io non pensa
> que ille habeva un curso specificamente in le philologia e
> linguistica del linguas romance, specialmente in un curso super
> antique francese.  E textos academic in antique francese esseva
> o non-existente o rar in 1943 quando le grammatica esseva
> constate in INTERLINGUISTIC STANDARDIZATION VOL. II per
> Stillman e Gode.
>
> Le aspecto imperfecte sin uso del imperfecte tempore de verbos
> in le francese hodie usa 'en train de'.  De ubi veniva isto? In antique
> francese on usava <'estre' inflecte pro tempore> <participio perfecte
> in -nt> (Einhorn,1974).  In le seculo XVIIme alcun grammatico
> autoritative a Paris condemnava le verbal progressive
> <etre> + <thema de verbo+ -ant>
> similar a aquellos in altere linguas romance, como vulgar e rustic.
>  Un forma como 'Va chantant' (Ille es cantante) esseva reimplaciate
> per 'Il est après chanter'. Isto supervive hodie in Quebec, Canada e
> altere locos.
>
> "Condemnate como vulgar isto in torno esseva reimplaciate in
> le seculo dece-octave (XVIII) per
>
> 'Il est en train de chanter'
>
> [Posner, R. (1996) The Romance Languages:
> Cambridge University Press] p. 175.
>
> Assi nos vide que un progressive forma in le  participios imperfecte
> existeva in le antique francese e esseva discargate arbitrarimente como
> solmente vulgar e rustic. Mais le aspecto imperfecte remaneva in
> 'en train de'.
>
> Le aspecto imperfecte es ancora exprimite, mais in un forma unic al
> francese moderne. Illo representa action continuante.
>
> Le paradigma es le question.  E nos vide in anglese le mesme paradigma como
> in le  antique francese, le italiano e le espaniol/portuguese:
>
> A.  He was singing  (Ille esseva cantante).
>           <verbo 'to be' in some tense>  < present participle of verb>
>           <'esser' in alcun tempore> <participio presente del verbo>
>
> Possibilemente Gode non sapeva que in antique francese il habeva un similar
> forma usante le verbo 'estre' (= esser/star) e le gerundios e/o participios
> imperfecte (presente). E le gerundios in -ndo in italiano e espaniol, non
> esseva recognoscibile como descendente del participios presente latin que
> existe in le vocabulario international del IED. Isto esseva a causa del
> confusion in le protoromance del gerundios latin, que es substantivos, con
> le participios presente adjectival in le caso ablative, quando le uso de
> inflectiones pro indicar le caso esseva perdite e reimplaciate con
> prepositiones
> e infinitivos.
>
> Alora le gerundios in altere casos esseva discargate in favor de
> infinitivos e substantivos indicative. Mais le gerundio in le caso ablative
> del latino, le gerundios esseva retenite. Le confusion inter le gerundio e
> le participio presente esseva le resultato:
>
> In latino classic uso de gerundio: "mens cogitando alitur" = Le mente *per*
> cogitar (pensar) es alimentate (=nutrite).
>
> Latino classic uso del participio presente: "mens cogitans alitur" = le
> mente cogitante
> es alimentate."
>
> Mais illos esseva distincte  quando on sapeva le formas inflectional
> latin del caso.
>
> In latino vulgar o protoromance un possible traduction del
> phrase ablative latin in alto es "Illa mente per cogitare est
> alimentata".
>
> Le traduction in latino vulgar del indicative con un participio
> presente esserea:
>
> Illa mente *cogitante est alimentata.
>
> Mais si le gerundio esseva ancora usate pro le phrase
> adverbial, 'per cogitare', como un participio presente
> on dicerea "Illa mente cogitando est alimentata."
>
> Assi in linguas romance le participio presente in function
> grammatical progressive esseva reimplaciate con le forma del
> gerundio.
>
> Io non va essayar dar un possibile ration pro isto, mais
> io ha un idea pro un altere discussion.
>
> "In antique francese le 'gerondif' e le  participios presente
> esseva a un bon hora -ant in tote le  conjugationes" (Bourciez,
> §288; Posner, "The Romance  Languages" Cambridge Univ.
> Press 1996, p. 175).
>
>   A me le importante evidentia que il habeva in francese un
> aspecto imperfecte in verbales, o formas progressive, usante
> le mesme paradigma trovate in le altere linguas romance como
> italiano e espaniol, esseva date in un libro publicate per
> le Cambridge University Press in 1974, per E. Einhorn,
> "Old French: A concise handbook". A §185, p. 120 ille
> dice (io traduce del anglese) "Le participio presente es
> usate con 'estre' e specialmente con 'aler' pro formar
> un tempore continue."
>
> Assi le antique francese ha le mesme paradigma pro le aspecto
> verbal imperfecte.  Non in le moderne, mais in le antique
> francese.  Mais nos pote usar lo pro determinar le eligibilitate.
>
> Mi argumento explica como le manco del aspecto imperfecte altere
> que in le imperfecte passato monstra que il es un accidente
> del historia que ha excludite iste paradigma e formas del
> francese, que un vice habeva lo insimul con altere linguas
> romance.
>
> Amicalmente,
> Stan Mulaik
>
>
> ----- Original Message -----
> > There is 1 message totaling 71 lines in this issue.
> >
> > Topics of the day:
> >
> >   1. Grammar And Method
> >
> >
> > --
> > Pro leger le archivos e pro modificar o cancellar le subscription:
> > http://listserv.icors.org/archives/interlng.html
> >
> > ----------------------------------------------------------------------
> >
> > Date:    Sat, 8 Mar 2014 22:19:14 -0800
> > From:    Ferdinand Cesarano <[log in to unmask]>
> > Subject: Re: Grammar And Method
> >
> > 2014-02-25 22:09 GMT-05:05 Mulaik, Stanley A <
> > [log in to unmask]>:
> >
> > > Amicos (e non justo Ruud):
> > >
> > > Que nos pone isto in le discussion:
> > > "Assi, un solide principio de operar in le elaboration del
> > > systema de grammatica de IALA es que le termino 'minime
> > > grammatica' non debe admitter le suppression de alcun
> > > function grammatical que in accordo al testimonio del
> > > linguas fontal es indispensabile in le governamento de
> > > lor vocabularios e assi del vocabulario del interlingua
> > > incorporate in le Interlingua-English Dictionario. In altere
> > > parolas, cata characteristica [o function] que es incontrate in
> > > tote le linguas fontal essera retenite in le grammatica de
> > > interlingua, o negativemente, necun characteristica
> > > [o function] essera assi retenite si illo es absente in al
> > > minus un lingua fontal. Assi, per exemplo, le function de
> > > un forma distincte plural de substantivos debe esser retenite
> > > proque illo es trovate exister in tote le linguas fontal
> > > durante que le function de genere grammatical pote contentir
> > > se de esser sin illo proque illo es absente in un del linguas
> > > fontal, p.e. anglese." Introduction al Interlingua Grammar de
> > > Gode e Blair,(1951/1955) p. x.
> > >
> > > Assi illo es includite in le francese o in le forma de 'en train
> > > de'
> > > o como antique francese 'etre <participio imperfecte>'
> > > In anglese illo es 'to be <participio imperfecte in -ing>
> > > In italiano illo es 'stare <gerundio>
> > > In espaniol illo es estar <gerundio>
> > > In Portuguse illo es estar <gerundio>
> > >
> > > Stan Mulaik
> > >
> > >
> >
> > Iste rationamento es totalmente torte.
> >
> > Le characteristica in question es: un forma verbal que monstra le
> > aspecto
> > progressive.  Per favor comprende que le uso in le francese de "en
> > train
> > de" in loco de "être + le participio presente" o de "être + le
> > gerundio"
> > indica le **ABSENTIA** de iste characteristica in ille lingua, non su
> > presentia.
> >
> > Le francese exprime le aspecto progressive per le parolas additional,
> > non
> > per un construction verbal. Pro iste ration (i.e.: a causa del manco
> > in le
> > francese de un construction verbal que exprime le aspecto
> > progressive), non
> > pote exister in Interlingua un tal construction verbal.
> >
> > Pardona mi impatentia; il tamen es absurde que on reguarda le
> > evidentia ma
> > attinge un conclusion que is in opposition directe ad iste evidentia.
> >
> >
> >
> > Ferdinand Cesarano
> >
> >
> > --
> > Pro leger le archivos e pro modificar o cancellar le subscription:
> > http://listserv.icors.org/archives/interlng.html
> >
> > ------------------------------
> >
> > End of INTERLNG Digest - 7 Mar 2014 to 9 Mar 2014 (#2014-59)
> > ************************************************************
> >
>
>
> --
> Pro leger le archivos e pro modificar o cancellar le subscription:
> http://listserv.icors.org/archives/interlng.html
>



-- 
_________________
www.interlingua.com


--
Pro leger le archivos e pro modificar o cancellar le subscription:
http://listserv.icors.org/archives/interlng.html

ATOM RSS1 RSS2